----17 de març del 1990. Dissabte .
 |
| Primera activitat Güell 1990 |
---14 de març del 2015. Dissabte. Organització de la cinquena cursa escolar del Circuit Barcelona
Orientació d’enguany, al barri de Sarrià. L'endemà, correm la Marató de Barcelona.
Com a la mítica pel.licula del planeta dels simis, on en l ́escena final Charlon Heston descobreix que
torna a estar a casa i no a anys llum, 25 anys després torno a la casella de començament.
Comencament? Potser no, aquest viatge ha estat més molt més semblant a l’Odissea d ́Ulisses que
no pas al de Heston. A la recerca de l’Ítaca de l’orientació, les experiències i moments, i les coses
apreses han estat tantes, que resulten impossibles de condensar en unes quantes linies.
Assaig i error. Descobriment de la pràctica d’aquest esport amb molt poc text i moltes errades i
anades i tornades al bosc. Establir les bases de com funciona, treballar aspectes tècnics i fisics des
de 0, aprendre dels que llavors si sabien, com en Jean Michel Roumenie i en Gilles Goret. Bregar
en mil i un llocs, ficar-se en organitzacions superbes com els 5 i 12 Dies de Catalunya del 90 i 92,
on aprenguerem de cop les complexitats del muntatge d’una megacursa internacional. Descobrir
organitzacions i terrenys sorprenents a l’estat espanyol. Col.laborar amb en Carles Lladó a la
FCOC i crear l’Escola Catalana de Curses d’Orientació, el departaments de Federats, les bases dels
primers Jocs Escolars, les curses escolars del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona, o els primers
Campionats de Catalunya. Les primeres curses fora , als Campionats de França, o els increibles 5 Dies de Suècia, l’O Ringen, on més tard participarem molts anys més.
 |
| Els 2 controlers del EYOC 2010 amb el Marek |
I les nines dels meus ulls, allò del que tinc un record especial i que donen llum a totes les hores
dedicades. Els 5 i 12 Dies amb en Jean Michel, els 5 Dies de Palencia del 2009, on juntament el
club ORCA pogué posar tota la meva experiència per aquesta primera vegada a Espanya que fou
realment extraordinària i que es repetí el passat estiu. El Trofeo Acacyr, que crearem en el poble
del meu pare fa 11 anys, amb 2 lligues nacionals i 2 WRE inclosos, i amb un tarannà especial i únic ;
les curses del CEEB, camí de 18 anys (78ena la del 25è aniversari a Sarrià), organitzades perquè els
nens de Barcelona, i des de fa dos anys els adults, gràcies a la bona feina del Senglar-O, gaudeixin
de l’orientació. Els cursos d ́iniciació Tira’t de Cap, a la Molina, segurament la meva segona casa
a Catalunya, amb tants caps de setmana ensenyant orientació a joves, parelles o families.
I els
 |
| Entrega Premi Fair Play WMOC 2011 |
 |
| Orientabonito 2006 |
 |
| Machu Picchu 2012 |
eren l’alfa i l’omega per practicar i extendre aquest esport, i tot no ser cartògraf, ja vaig fer el primer
a penes quatre mesos després d’haver començat. Els primers amb retoladors, els següents amb
plantilles, fins arribar a les diferents versions de l’OCAD. Alguns mapes de bosc petits i de parcs,
autèntics precursors dels mapes ISSOM Sprint de principis del 2000, i que he multiplicat com a bolets a Barcelona i altres poblacions, inclosos algunes a Andalusia, Suècia i, com a divertiment, al Macchu Picchu i el planeta Mars. En total 90 mapes, amb 4 més en procés de elaboració.
Temps pioners, i temps romàntics. Sempre temps infinit dedicat « por amor al arte ». Els temps
actuals són diferents, i ja no hi ha lloc per l’orientació romàntica. Per això es millor deixar pas, i
jubilar-se dedicant el temps a projectes personals que no deguin res a ningú ni que depenguin
d’interessos econòmics, ideològics o personals. Aquestes darreres linies resumeixen els moments
obscurs, que desgraciadament també he tingut en aquest 25 anys, però que comparats amb els bons,
ni tan sols mereixen una paraula més.
Tornem al punt de partida, però més savis, menys físics i més feliços, sempre a la recerca del sant
Grial de l’orientació, la cursa perfecta, sense cap segon de dubte o error. Capaços de crear orientació,
sense necessitat de temps, lloc, podiums, tarjetes de control o fites sobre el terreny . I disposats a
continuar compartint aquest esports amb tots, amunt i avall.
Kavafis va expressar de forma perfecta el que significa aquest viatge a l’Ítaca orientadora. Ens veiem
al bosc, el barri, el parc o a Mars !!!
Ferran Santoyo Medina
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
et toca l'esperit i el cos alhora.
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
Els Lestrígons i els Cíclops,
emoció escollida
Els Lestrígons i els Cíclops,
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
i delicats perfums de tota mena:
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.
Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.
Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Res més no té que et pugui ja donar.
Viatge a Ítaca, Konstantin Kavafis, 1911. Traducció de Carles Riba
