VALDEINFIERNO 1500
Té nom
de port de muntanya o estació d’esquí i alçada, però no és més que el terreny
on vaig córrer la meva cursa 1500 d’orientació. Una d’aquells retorns als
orígens que de tant en tant, i de forma casual (o no ) el destí ens té
reservats. Ho és perquè córrer en aquest indret ja tenia un gust melangiós i dolç,
que es va reafermar quan, en efecte, es confirmà al registre amb aquest nombre
tan rodó. Uns vint anys abans, en els meus primers temps de l’orientació, ja
vaig participar en els primers 3 Dies de Lorca. Malgrat els molts anys passats,
d’aquell cap de setmana en tenia molts records; el còrrer en la Sierra de
Gigante, els relleus amb els companys catalans i valencians, i la cursa “curta”
en aquell lloc amb nom infernal, però que resultà ser molt més net i bonic del
que m’esperaba. Així li vaig comentar al Jordi, en Pau i la Meritxell anant cap
a Lorca... el diumenge teníem la Mitja Distància d’aquest nou Lorca O-Meeting i
ens dirigirem cap aquell núvol inesperat que derivà en uns arcs de sant martí de
colors espectaculars i una pluja i vent del tot incòmodes. Pujant per la pista,
ja vaig recordar aquella primera visita, i una vegada arribats a la collada, ja
vaig veure el terreny igual que tant anys abans, però amb l’afegit de que
semblava més net i el pinar més gran. Arribats a l’aparcament em vaig adonar
que era igual que la zona de sortida o arribada de la cursa feta anys abans...
la cursa 2016 va ser un gaudi en aquell bosc retrobat tan net, tan pedregós com
llavors i tan suggerent, en una zona del no-res a cavall entre Murcia i
Andalusia.
Tornant a casa vaig mirar l’arxiu, i en efecte
hi son les curses d’aquells primers 3 dies lorquins. I no va ser al 96 , sinò
al 1994! Els dies 29,30 i 31 d’octubre de llavors. La primera cursa a Gigante, de
8200 m (a èlit, on corria llavors), la curta a Valdeinfierno (de 6100m ) i la
darrera, els relleus a El Oasis. Van ser els números 112,113 i 114. I buscant
en les fotos, aquí teniu diferents testimonis d’aquella trobada. Als la foto
superior del pòdium de relleus estic amb la Carmen Perona, la seva filla Mamen,
en Pablo Corbí, en Xavier Haro, i en Jose Luis Sanz. Les tres fotos restants
son a Valdeinfierno: una amb el Rafael Martínez, peça cabdal del club,
vint-i-un anys d’amistat i bones experiències compartides; l’ altre
apropant-nos la fita 100 (reconeixeu el clar que hi ha darrera?) i la que resta
en l’arribada, amb les targetes de paper dels resultats. I és que llavors els
mapes digitals i les preses de controls en targetes electròniques eren pura ciència
ficció!!!
I per no faltar, el mapa amb la cursa feta.
Una autèntica relíquia, compareu-lo amb
el nou!. La impressió del circuit estava fet amb la burra, una planxa on es posaven
els cercles, números i línies, es mullava en tinta rosa i s’imprimia sobre el
mapa ajustat. En aquells temps es corria
a escala 1:15000 tant la llarga com la “curta” (redirigida a Mitja Distància
quan va néixer l’Esprint) ... En efecte, ara està molt més net, però això si, la zona de sortida i arribada
no era la del pàrking, sinó una molt semblant 1 km més al nord ... error
paral.lel de records!!!! I com curiositat, la fita 13 del 1994 i la 16 del 2016!
El que no ha canviat, i si ho ha fet ha estat
a millor com els bons vins, és el club de Lorca i la seva promoció i pràctica
de l’orientació. Després d’aquells 3 Dies vinguérem uns altres superbs al 2001
(encara ens recordem molts de les festes
a La Parroquia), on vaig tornar a uns primers llocs als relleus en aquest cas en un equip
mixte del Farra-O. I ara aquest extraordinari
Lorca O-Meeting. Esperem hi tornin a organitzar aviat una altra edició!
Que al Lorca O Meeting no hi havia cap terreny
ni mapa que es digui Valdeinfierno? Es clar, ara es diu Casa Iglesias II. Com
diu molt bé en Raúl Ferra, Casa Iglesias
es “Valdeinfierno para los nostálgicos”. Avui dia l’orientació és SI Air+, GPS,
Virtuals-O i mapes OCADs literalment perfectes... però que bé de retornar a
reviure en els records aquells temps de mapes de separació de colors, d’imprimir
circuits amb la burra o fent-los a ma, de les targes en paper sense parcials i de les
pinces manuals!!!!