TRES DIES A LA FRESNEDILLA

La Fresnedilla. La primera vegada que vaig estar en aquest meravellós paratge ja vaig quedar parat al veure un observatori en un edifici que va resultar ser un col.legi públic, enmig del no res. Bé, si, emmig d’un entorn natural extraordinari, boscos, rierols, zones de roques, petits camps i cases aïllades aquí i allà a la serra de las Villas. Qui m’hauria de dir  llavors que acabariem tornant per córrer orientació!

Quan em van comentar es faria allà un mapa pel III Trofeu Villacarrillo, i em va ensenyar Mario el mapa base del Institut Andalús, ja varem veure una zona raríssima on les corbes es tornaven boges, com si fos el triangle de les Bermudes. Com que estaba per allà en aquell Nadal del 2010, no m’ho vaig perdre i vaig anar amb el cartògraf a veure en que consistía aquella anomalia.

En entrar a la zona l’anomalia ens va deixar bocabadats. Un caos de tallats i laberints, combinats amb superficies rocalloses, arbres secs caiguts, zones amb vegetació més densa, racons amb zones d’aigua i arbres alts i quasi centenaris aixecant-se altius en angles impossibles. Era com si ens haguessim teletransportat a algún racó profund de Noruega. “ A ver como cartografio yo esto” va ser l’únic que va encertar a dir el Mario.

El cert és que ho va cartografiar de forma perfecta, això si estant un mes per sols la petita zona de l’altra dimensió, i al 2011 ja es va estrenar pel III Trofeu, en el que vam batejar-la com el “triangulo de la fresnedilla”, pura orientació extrema. Al 2013 es van animar a fer una Lliga Nacional, jo vaig ser el controlador i per tant vaig continuar fent visites a aquest indret tan especial, revisant desenes de controls. El mapa es va ampliar per la zona nord, i de nou una agradable sorpresa, en aquesta ocasió per la varietat i bellesa  paisatjistica de la nova part, i un alt grau de técnica general. El mapa final va ser i es sens dubte el millor de la provincia de Jaén i un dels millors d’Espanya.

La cursa nacional alguns la recordareu, un parell de dies abans el mal temps  va deixar el terreny ben nevat i sense poder accedir. Es va moure tota la organització i els responsables de l’ajuntament per netejar la petita carretera i es va poder fer la prova enmig d’un sol radiant i una neu inmaculada. Encara avui em sembla un miracle que s’hagués pogut celebrar. Els participants van quedar molt contents, doncs a més molts no havien mai fet orientació a peu en un paisatge nevat, però com els hi vaig comentar allò no era ni una mica de lo realment interessant que oferia el terreny amb unes condicions climàtiques favorables. Jo tampoc havia tingut sort en altres visites previes fetes: 35 graus a l’ estiu, a -3 en hivern (les dues per això amb sol) i un diluvi en semana santa junt en Per Emion.

En això anava pensant quan, de bon matí el divendres 1, pujavem per la carretereta, després de tota la nit de viatge des de Barcelona fins Villacarrillo. Un dia blau i radiant, de plena primavera, ens deixava veure la part alta de la sierra, i ens anavem endinsant en un mar de pins, petits prats amb flors, tallats amb molsa, roquedals i alguns cursos d’aigua. El deu de l’orientació havia compensat els dies de pluja i neu amb el temps perfecte de primavera. Així, estiguerem tot el dia preparant el model, posant fites, preparant sortides i anant d’aquí a allà enmig d’una natura radiant, gaudint a tope d’aquest paratges, escoltant el silenci, la quietud, sols trencada per algún "cu-cut" ocasional o la galopada d'algun cèrvol o petit mufló.

El dissabte, cursa llarga, i de nou posar i treure fites i estacions SI creuant sense presses mil i un racons de postal. Una mica de descans i tapeo a Villacarrillo i darrera pujada per la carretera el diumenge, per repetir el cerimonial, accedint a nous llocs i visitant una petita part ampliada que no podía ser menys interessant que les anteriors, un petit roquedal hipertècnic molt semblant als terrenys on molts catalans estaven corrent aquell dia a Le Caylar.

Tres dies, doncs, d’estar en un paradís de l’orientació. L’unic retret va ser la poca participació, les comunions, romeries, cruces de mayo i altres històries van fer estralls i poc més d’un centenar van córrer en aquests terrenys de somnis, aprofitant aquesta oportunitat única. Els altres s’ho van perdre!

Les paraules del creador d’aquest trofeo, en Carlos Rescalvo, en la introducció del Boletin Final, són la millor expressió d’aquesta orientació romàntica que cada dia que passa s’extingeix una mica més.

Una vez más, y ya son cinco las ediciones, volvemos a ofrecer al colectivo orientador

andaluz y por supuesto a quien se acerque desde cualquier punto de la geografía

española, un entorno privilegiado para la práctica de nuestro deporte. Hace 2 años, en

el 2013, con motivo del I Trofeo Nacional Jaén Paraíso Interior, casi 700 corredores

pudieron comprobar de la belleza de los parajes de la Sierra de las Villas. A pesar de la

gran nevada caída un día antes del evento, que hizo peligrar la celebración de la

prueba, en general quedaron muy satisfechos por lo que modestamente como

organizadores pudimos ofrecer. Pero la nevada no sólo hizo peligrar la prueba,

también hizo replantearse al que suscribe su futuro en la orientación, principalmente

como organizador y gestor de este deporte. Tras un año prácticamente desaparecido,

en el que he corrido muchos Km. de fondo, que me han servido para pensar, he creído

conveniente continuar al menos ayudando a que el trabajo que se ha realizado en Jaén

tuviera continuidad, y sobretodo, he creído en la necesidad de seguir ofreciendo un

rincón muy especial para mí, donde mis abuelos crecieron, y mi padre correteó siendo

un niño, muchos años antes que todos nosotros con un mapa en la mano.

Bienvenidos una vez más a los parajes de la Fresnedilla en la Sierra de las Villas.

Bienvenidos a Villacarrillo

Carlos Rescalvo Palomares

(Director de prueba del V Trofeo Villacarrillo-Sierra de las Villas)